dilluns, 15 de desembre de 2008

Què és l'esperanto?


L'esperanto és una llengua auxiliar artificial creada a la darreria del segle XIX pel metge polonès Ludwik Lejzer Zamenhof amb l'esperança que es convertís en una llengua universal. a finalitat de facilitar la comunicació entre persones de llengües diferents a través del món. El primer llibre publicado va ser La lingvo internacia (en català, La llengua internacional). És la llengua planificada més parlada del món. El pseudònim de Zamenhof, Doktoro Esperanto (Doctor Esperançat), ben aviat es va convertir en el nom de l'idioma.

Hi ha altres llengües planejades?

Com a mínim n'hi ha mil. La més exitosa d'elles és probablement la Bahasa Indonèsia, desenvolupada per un lingüista alemany a la dècada de 1920 sobre la base de diverses llengües parlades a Java i que avui és parlada per entre seixanta i cent milions de persones a la República d'Indonèsia. Entre les més conegudes gràcies als mitjans hi ha els idiomes Elvish de J.R.R. Tolkien d'El Senyor dels Anells i tlhIngan Hol (Klingon) de Marc Okrand, usada com a material de fons a les pel·lícules Star Trek i a la sèrie de televisió Star Trek: The Next Generation. Entre les diverses llengües planificades desenvolupades (invariablement per iniciativa privada) a través dels anys per a ús internacional, les més conegudes han estat (en ordre cronològic) volapük, esperanto, interlingua (Peano), ido, occidental/interlingue, basic english, novial i interlingua (Gode). Addicions recents en aquest terreny inclouen glosa i loglan/lojban. Cap d'elles no ha estat particularment exitosa. Les tres úniques que han guanyat una significant població de parlants han estat el volapük, l'esperanto i l'ido. El nombre actual de parlants d'esperanto excedeix el nombre total de parlants durant la passada centúria de totes les altres llengües combinades.

Què fa l'esperanto superior a altres llengües planejades (o a altres llengües en general)?

Hablando lingüísticamente, el Esperanto no es superior ni inferior a cualquier lengua no planeada; uno puede hacer las mismas cosas con él que las que un hablante de Inglés, Chino, Ruso o Quechua pueden hacer con su idioma. Que sea superior o inferior a otras lenguas planeadas es una cuestión abierta ya que ninguno de los otros idiomas planeados ha tenido un número suficiente de hablantes durante un periodo de tiempo considerable como para tener evidencia a favor o en contra.

Las ventajas del Esperanto son básicamente dos:

Es un Idioma neutral, no siendo propiedad de ningún grupo específico de personas por lo tanto pertenece por igual a todos.

Es relativamente fácil de aprender. Para una persona que habla castellano el Esperanto se puede aprender después de haberlo estudiado durante seis meses o un año. Sin duda alguna es mucho más fácil de aprender que todos los idiomas naturales y podríamos decir que es tan fácil de aprender como lo es el Portugués.



La gramàtica de l'esperanto es basa en setze regles fonamentals sense excepcions. Per l'estructura és una llengua aglutinant que procedeix per encadenament d'elements de base invariables. Pel vocabulari és una llengua construïda a posteriori, és a dir, que les bases són extretes de llengües preexistents, essencialment europees. Les paraules es deriven a través de l'ús d'afixos i per composició.
Qui va construir l'esperanto?

L'esperanto va ser desenvolupat durant el període comprès entre 1877 i 1885 per L.L. Zamenhof, de Varsòvia, Polònia (llavors Rússia). Zamenhof, qui va crèiexer en una societat políglota, estava convençut que una llengua comuna podria ser necessària per resoldre molts dels problemes que menen a enemistats i conflictes. Va descartar les principals llengües del seu temps (el francès, l'alemany, l'anglès, el ruso) perquè eren difícils d'aprendre i posarien els seus parlants natius en avantatge respecte d'aquelles per als qui aquells idiomes no fossin les llengües maternes; i vadescartar les dues llengües "mortes" amb les quals estava familiaritzat, el llatí i el grec, perquè eren encara més complicades i molt menys usades que les llengües principals d'aleshores. Zamenhof va encetar el seu treball sobre aquesta llengua planificada, que ell anomenaria eventualment "Lingvo Internacia", quan era un noi de l'escola secundària, i finalment va publicar el primer llibre de text de la llengua (per a parlants del rus) el 1887, al momento del seu matrimoni i quan acabava d'iniciar la seva carrera com a metge.
On és més usat l'esperanto?
A Europa central i oriental, de manera particular als països de l'antiga Unió Soviètica (incloent-hi les repúbliques bàltiques), i a l'Àsia oriental, particularment a la Xina continental. És bastant bé conegut en algunes parts de Sud-amèrica i Àsia Sud-oriental. És menys conegut als països de parla anglesa de Nord-amèrica, a Àfrica i al món islàmic.
Què fa que l'esperanto sigui més fàcil d'aprendre que uns altres idiomes?
L'esperanto té unes característiques que el fan fàcil d'aprendre.
Un sistema regular i fonètic de pronúncia. Allà on un nen xinès ha de passar anys a les escoles aprenent la relació entre el llenguatge escrito i parlat, i un nen catalanoparlant ha de passar un temps llarg per aprendre a lletrejar, el sistema de l'esperanto (una lletra = un so) pot ser après en mitja hora. Això inclou també un sistema regular d'accentuació.
Una gramàtica regular i sense excepcions. Els oponents de l'esperanto insisteixen, amb encert, en que la gramàtica de cap llengua no pot ser descrita, como asseguren els parlants de l'esperanto de la seva llengua, en només setze regles gramaticals que poden ser escrites al dors d'una postal. Però el que no han mencionado és que la major part de la gramàtica, i sin duda las reglas más importantes de la gramática se encuentran en esas reglas. Aprengueu onze terminacions gramaticals invariables i (amb un vocabulari) estareu capacitats per crear de manera gramaticalment correcta frases que es poden fer servir en esperanto.
Un sistema regular i senzill de formació de nous mots usant els que ja coneixeu. Això és particularment útil, ja que permet que per mitjà d'un petit vocabulari bàsic (prop de 500 elements que inclouen mots arrels, partícules i afixos) es puguin desenvolupar discussions bastant llargues i complexes sobre una àmplia varietat de temes, incloent-hi els tècnics. Mentre que l'esperanto té un vocabulari considerablement mayor d'arrels úniques (oficialment, prop de 9000 en el último conteo), moltes d'elles són simplement sinònims de paraules que poden ser formades de les arrels més bàsiques, i és una forma permesa (i generalment elegante) de crear les seves pròpies paraules en lloc de prendre expressions d'uns altres idiomes.

Què puc fer amb l'esperanto un cop l'hagi après?
Amb l'esperanto podeu fer qualsevol de les coses que podeu fer amb la resta de llengües. Alguns exemples inclouen:
Correspondència internacional. Moltes revistes en esperanto tenen seccions de correspondència. Personas con quien escribirse pueden ser encontradas, entre otros sitios, a través de Koresponda Servo Mondskala, p/a François Xavier Gilbert, 33 rue Louvière, FR-55190 VOID-VACON, France. Hay también un servicio de correspondencia en línea.
Viajes internacionales. Los hablantes de Esperanto aman viajar, y hay una organización internacional dedicada a estas personas: Monda Turismo, p/a/ M. Sklodowskiej-Curie 10, PL-85-094 BYDGOSZCZ, Polonia, teléfono +48 (52) 415 744, telex 562844 mtur pl. Para viajar en estados Unidos puede contactar el Esperanto-Vojag^Servo. Una red internacional de hospedaje para hablantes de Esperanto, Pasporta Servo, es administrada por la Organización Mundial de Esperantistas Jóvenes.
Literatura. Hay disponibles en Esperanto trabajos literarios de muy diferentes países y culturas. Uno de los mejores servicios de libros es el de la Universala Esperanto-Asocio. Hay una muestra de literatura en Esperanto en línea.
Literatura Periódica. Entre cien y doscientas revistas son publicadas regularmente en Esperanto. La mayoría (y las mejores) se pueden adquirir mediante suscripción por medio de la Universala Esperanto-Asocio. También hay un amplio número de revistas en línea.
Esperanto en línea. Hay una presencia fuerte del Esperanto en Internet. Usando la palabra Esperanto con cualquier motor de búsqueda se encontrarán muchos sitios web. Dos sitios donde se puede iniciar la navegación son: Virtuala Esperanto Biblioteko y Flavaj pag^oj de Esperanto . Hay grupos de noticias en Usenet (soc.culture.Esperanto, alt.uu.lang.Esperanto.misc, alt.talk.Esperanto) y listas de correo en http://www.egroups.com/ (más de 60), http://www.onelist.com/, etc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada